MANIFEST 25 DE NOVEMBRE, CONTRA LA VIOLÈNCIA
DE GÈNERE.
La violència contra
les dones continua actuant de manera terrible i arriba a xifres insuportables:
603 milions de dones viuen en països on no es considera delicte la violència de
gènere. 3 milions de xiquetes corren
risc per l’ablació i més de 130 milions de dones han sigut sotmeses a la mutilació
genital. 70.000 dones moren cada any en el món a causa d’avortaments insegurs. El
35% de les dones del món han patit violència sexual (en alguns països arriben
fins el 70%). Un 38% dels assassinats de dones en el món són comesos per la
seua parella. Més de 4 milions de dones són segrestades i explotades sexualment
contra la seua voluntat víctimes de la tracta (1).
A l’Estat espanyol,
durant 2014, a
principis de novembre, eren 56 les dones assassinades per la violència
masclista, i els feminicidis s'incrementen dramàticament cada dia que passa (les
xifres oficials són diferents, com sempre). Més de 600.000 dones són
maltractades cada any per les seues parelles o exparelles. En els últims 19 anys,
més de 1.311 dones han sigut assassinades per homes que deien estimar-les. Un
nombre d’assassinats que mereix el tractament del terrorisme, i que hauria de
ser una qüestió urgent d’estat.
Des de la Xarxa de
Dones de la Marina Alta DENUNCIEM :
·
L’organització estructural de la
societat patriarcal i la ideologia misògina que provoca i dóna força a totes
les expressions de violència cap a les
dones.
·
La globalització de les violències
masclistes, i el repunt de la violència contra dones i xiquetes a tot el món,
emparada per la falta de respostes institucionals i per la irrupció dels
neomasclismes al discurs públic.
·
La cultura de la complicitat que
promou la falta de reacció social i política front els maltractes, violacions,
segrests, tracta i assassinats de dones arreu del món.
·
L’actitud constant de NO voler
creure la paraula de les dones, que du a moltes víctimes a desconfiar de la
justícia i a no denunciar.
·
La falta de voluntat política per
donar compliment a la legislació pròpia i a la internacional que, com a país,
s’ha subscrit i ratificat.
·
La diversitat i especificitats de
les violències suportades per les dones lesbianes, transsexuals i totes
aquelles que no s’ajusten a la heteronormativitat.
·
La croada del govern del PP contra
la igualtat, que reforça la ideologia misògina, legisla contra els drets de les
dones, com s’ha intentat fer amb la llei Gallardon, i elimina qualsevol
contingut educatiu en matèria d’igualtat i prevenció de violència, com s’ha fet
en la LOMCE.
·
La reforma de l’administració
local que elimina els serveis d’ajuda més pròxims i acaba amb el “Instituto de
la Mujer”.
·
La manca de dotació i retallades
de recursos econòmics i humans necessaris per a l’eradicació de la violència
masclista. Al País Valencià tenim 17 Oficines menys d'atenció a les víctimes i
només 4 centres 24 hores.
·
La falta de responsabilitat i
impunitat d’alguns personatges polítics que manifesten públicament idees
discriminatòries i violentes contra les dones.
·
La invisibilització i
menysvaloració de les tasques de cura i criança, realitzades majoritàriament
per les dones, enfront la hipocresia d’incloure al PIB de l’estat el producte
econòmic de la prostitució.
·
La culpabilització de les dones
quan desisteixen de seguir els processos judicials i alhora la victimització
que aquests processos generen a les dones que decideixen continuar-los.
·
La reducció de les ordres de
protecció per a les dones, i el pocs casos en què els agressors són condemnats,
només el 9,8% .
Per tot això,
EXIGIM:
· La promulgació i seguiment de
lleis i polítiques internacionals que protegisquen a la dona, que combaten la
discriminació, que fomenten la igualtat de gènere i que ajuden a adoptar normes
culturals i socials més pacífiques.
·
Cap pas enrere en matèria
legislativa sobre els drets que tant han costat de reconéixer.
·
La consideració del terrorisme
masclista com a qüestió d’estat i l’adopció immediata de les mesures per
eradicar-lo.
·
La reposició i reintegrament de
totes les partides pressupostàries, programes i fons en matèria de prevenció i
assistència a la violència de gènere.
· La inversió en programes
d’igualtat, educació i formació, així com en campanyes de prevenció, que són
pilars bàsics de la lluita contra la violència masclista.
· La garantia del dret al treball en
igualtat de condicions que els homes, amb protocols d’actuació enfront de la
violència masclista.
· Les expulsions o dimissions
immediates dels personatges polítics que manifesten públicament idees discriminatòries
i violentes contra les dones.
La violència és
responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix, i és obligació dels
estats eradicar-la.
La denuncia de la
violència de gènere no és qüestió només d’un dia, ni d’un país, sinó de tots
els dies de l’any i de tots els països del món.
Seguim i seguirem
mantenint-nos fermes en la manifestació i reivindicació constants del nostre dret a viure sense violència.
JA N’HI HA PROU DE
TERRORISME MASCLISTA!
NO A LA VIOLÈNCIA
CONTRA LES DONES!
Xarxa de Dones de
la Marina Alta, 25 de novembre de 2014
(1)
Dades de la OMS http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs239/es/
i de ONU
Mujeres http://www.unwomen.org/es/what-we-do/ending-violence-against-women/facts-and-figures
